Menorca té més de cent platges i cales, i cadascuna té el seu caràcter. La costa nord és més agresta, de roca rogenca i vent; la sud, de sorra blanca i aigua turquesa. Aquestes sis no són "les millors" —això depèn del dia i del que busquis—, sinó una petita selecció variada per començar a descobrir l'illa.
És la nostra cala, la que tens a un passeig de la vila. No és de sorra: són plataformes de roca llisa i escales per entrar a l'aigua. Està arrecerada i té molt bona visibilitat. Més que una platja de tovallola, és un lloc per fer banys llargs.
Sense sorra ni ombra natural; van bé unes ulleres de bussejar i uns escarpins.
Dues platges de sorra verges de fàcil accés, envoltades de pinar i dunes, a la costa nord. És de les poques platges àmplies de sorra a prop de Ciutadella i manté un punt salvatge perquè l'accés està regulat.
En temporada alta, l'accés en cotxe està limitat i l'aparcament s'acostuma a omplir aviat. El millor és arribar a primera hora del matí o al final de la tarda.
Una de les platges més salvatges i autèntiques de la costa nord. La seva sorra rogenca, l'entorn verge i el passeig pel bosc fan que arribar-hi formi part de l'experiència. En no tenir serveis ni accés directe, manté una calma difícil de trobar fins i tot a l'estiu.
Porta aigua, menjar i calçat còmode; no hi ha ombra, xiringuito ni lavabos. Evita el trajecte en hores de calor extrema.
Una de les cales més conegudes de l'illa, a la costa sud: petita, de sorra blanca i aigua turquesa. És preciosa, però precisament per això al ple estiu s'omple. S'hi arriba caminant des de Macarella o Cala Galdana, o si tens l'opció, en barca.
Al juliol i l'agost, no en veuràs la millor versió.
Una platja llarga de sorra a la costa sud, a prop des Migjorn. Acostuma a estar menys saturada que les cales veïnes i té espai de sobres. Bona opció si busques sorra i tranquil·litat alhora.
Hi ha un passeig des de l'aparcament; a prop hi ha la Cova des Coloms, que mereix una visita.
Un petit illot davant de la costa nord-est, al costat d'Es Grau, dins del parc natural de s'Albufera. Té un parell de platges pròpies i s'hi arriba en barca o en caiac. Una excursió diferent per a un dia tranquil.
S'hi accedeix només per mar; comprova els horaris del vaixell o vés preparat per remar.
A l'estiu algunes cales tenen l'aparcament limitat i s'omplen a primera hora del matí. Si pots, surt aviat o vés a última hora de la tarda.
Diverses d'aquestes platges no tenen xiringuito ni ombra natural. Porta aigua, una mica de menjar i para-sol; a les més verges, tampoc hi ha lavabos.
Si el vent bufa del nord, millor visitar les platges del sud, i si bufa del sud, millor les del nord.